jueves, 29 de mayo de 2008

¿Un astronauta maya?



El conocido como 'Astronauta de Palenque'. Los mayas fundaron fastuosas ciudades sobre el año 300 d.c y después las abandonaron misteriosamente (no hay signos de violencia, ni de guerra) Parece que a George Lucas le moló la idea de los extraterretres sudamericanos para su nuevo 'Indiana Jones'. Sea como sea la fotografía muestra un grabado totalmente real en el que se observa a un humano dentro de un cohete (fijaos que abajo están incluso las llamas), rodeado de palancas y con motor. ¿astronauta? ¿viajante del espacio?

Tal vez la historia que conocemos (como el descubrimiento de América) esté tan falseada que nos resulte muy difícil saber de nuestros orígenes ¿quiénes somos? ¿a donde vamos? ¿de donde venimos? Si lo supiéramos es posible que estamentos eclesiásticos y de todo tipo de religiosos perdieran esa parte de poder que tanto le ha costado ganar. Y si no sabemos nuestro pasado ¿sabremos llegar a un buen futuro? ¿Estamos preparados para saber la verdad?

lunes, 19 de mayo de 2008

el rincón del conspiranoico

Tal vez oigamos a gente hablar como loca del capitalismo. Como si tuviera brazos, piernas y respirara. A veces, oímos que a un 'anti-sistema' ha sido arrestado... ¿toda la información que nos llega es cierta? ¿sabemos ya diferenciar lo que es correcto de lo que no lo es? Hemos nacido en un sistema y como parte de él nos cuesta distinguir qué es nuestro y qué es aprendido. Ahí van algunas anécdotas (totalmente ciertas) que nos dan que pensar.
1- Durante la Guerra Fría entre americanos y rusos y la consiguiente carrera espacial por alcanzar la luna ambos países se dieron cuenta de un gran incoveniente. En el espacio los bolis no funcionan porque la poca gravedad existente impide a la tinta bajar. Solución de la NASA americana: invertir miles de dólares en el desarrollo de una tinta antigravitatoria. Solución rusa: utilizar un lápiz.
2- Durante la Segunda Guerra Mundial las instrucciones donde se explicaba a los soldados como utilizar sus fusiles eran explicadas por ¡Mickey Mouse! (y no es broma)
3- Por escribir su célebre obra 'El Capital' Karl Marx recibió un cheque como pago de la familia más capitalista y adinerada de Europa, la banca Rotschild.
4- Respecto a la polémica sobre si el hombre pisó la luna. Si Armstrong fue el primer hombre en pisar la superficie lunar ¿quien lo filmaba? Si habían cámaras en el exterior de la nave éstas se hubieran fundido al entrar en contacto con la atmósfera terrestre...
5- Y ahora que está todo lo de Indiana Jones... ¿porqué el British Museum no expone la calavera de cristal que tiene en su poder?

lunes, 12 de mayo de 2008

Llamp, el cavall que volia ser falcó


Llamp va nàixer un dia radiant a un club d'equitació valencià. Des d'un primer moment va demostrar ser molt sociable i prompte va començar amb les classes de doma Tots els xiquets que acudien per aprendre a muntar a cavall el volien a ell, era jove, fort i molt dòcil.
A Llamp li agradava molt estar amb la gent i gaudia de la companyia. Sempre que podia abaixava el cap per a qui li rascaren darrere de les orelles. En certa manera era un cavall estrany ja que mirava molt el cel. Llamp sabia, perquè es tirava hores observant-ho, que en les roques d'enfront hi havia un niu d'una parella de falcons. Degut a eixe interès en l'observació que tenen els cavalls també sabia que hi havia uns tècnics de medi ambient que anaven prou sovint a controlar si tot anava bé ja que el falcó en qüestió estava en perill d'extinció.
Però els anys feliços van passar i prompte els xiquets deixaren de voler pujar damunt de Llamp. Les canes i l'edat feien de Llamp un cavall vell i poc vistós que adults i menuts despreciaven. Ja que pagaven volien el millor cavall de tots i Llamp ja apenes el treien de la quadra. Menys mal que des de la finestreta Llamp encara veia al seu company el falcó i les estreles de la nit.
Com que Llamp no era rentable prompte va ser venut a una família que tenia quatre fills i volia ensenyar-los a muntar. Llamp era una bona compra ja que encara no era excessivament vell per a traure-li rendiment i estava molt be ensinistrat.
Allí Llamp va passar els 4 anys més feliços de la seua vida on contínuament els xiquets venien a veure'l-lo. Així és com com Llamp es va enamorar d'ells i com cada vegada que els sentia vindre alçava les seues orelletes tot content. Però els xiquets van créixer, es van fer adolescents i Llamp va ser substituït per les motos. Per a pagar el préstec Llamp va ser de nou venut.
Quan Llamp va pujar a aquell camió ple de cavalls que, com ell, malgrat que es quedava molta vida per davant ja semblaven majors sabia que les coses no anaven bé. Les primeres hores dins d'aquell camió no van ser massa roïnes, no podia moures ja que estava massa junt als altres cavalls però tenia sort i el seu morro estava prop d'una única i petita finestra de ventilació gràcies a la qual podia veure el cel.
Va passar un dia sencer i Llamp ja no es trobava bé. No havia begut ni menjat res i el continu traqueteig del camió el feia sentir molest. Els excrements de tots els cavalls començava a asfixiar-lo i la falta d'oxigen el marejava.
Al segon dia marxa Llamp estava brut i amb problemes per respirar, tenia sort d'estar junt a la finestra perquè el company que estava prop de la porta havia mort ofegat. Feia massa calor i eixe camió no estava preparat per portar cavalls. Un ull li s'havia inflat fent-li un mal terrible i ja no podia veure bé el cel. A les potes tenia llagues en carn viva de la frotació amb els altres cavalls que començaven a sagnar pel nas. No havien begut res.
A les 46 hores de marxa el camió es va parar. Llamp pensava que una nova família amb xiquets l'esperaria però sols uns homes amb màscares l'esperaven. Va haver de passar per damunt dels cossos de dos cavalls morts fins arribar a la porta i descendre a trompicons perquè la llum li va cegar l'únic ull que li quedava bé. Estava a Bari (Itàlia) i el renill de cents de cavalls que estaven sent descarregats el va posar alerta. Tenia molt mal a les potes i apenes podia respirar, va entrar per una porta de ferro i des d'un pati, abans d'entrar a una habitació fosca va veure un falcó. Quins records li va portar aquella visió. Ja quasi arrastrant-se Llamp va entrar dòcilment, com sempre li havien ensenyat, a una habitació obscura i va olorar a mort. Tropessava amb cossos de cavalls a terra i va sentir molt de mal. Després Llamp ja no va sentir res.
La història de Llamp es reial. Cada any milers de cavalls (vaques, cabres, borregos...) recorren cents i cents de quilometres per a ser sacrificats i com no són de cap espècie amenaçada ningú es preocupa del seu sofriment. Diuen que alquilar una furgoneta frigorífica val molts diners. És més barat fer patir un animals fins nivell de crueltat inimaginable. Pensa-ho quan compres carn. Tú pots elegir comprar carn d'animals que hagen segut criats prop de l'escorxador.
Entra a http://www.handlewithcare.tv/sp/ si vols saber-ne més.